dimecres, 11 de juny de 2008

L’essència







© Narcís Civil

L’essència de l’home, el transcendent, sempre m’ha preocupat o millor dit m’ha fet reflexionar. Educat en la fe cristiana i amb una vida on hi ha hagut de tot, sempre m’ha agradat la lectura de llibres que puguin aportar llum; dic llum per la dificultat que sovint tinc d’expressar amb un llenguatge entenedor la meva vivència dins la fe.

El pròleg comença així
El fet designat pels occidentals amb la paraula “religió” ha acompanyat l’ésser humà tot al llarg de la seva història i ha pres formes tan nombroses com les cultures mateixes en les quals s’ha expressat....

El fragment que he escollit es el següent:

L’angoixa suscitada per la consciència de l’absurd, a què es troba abocada tota existència conscient, segueix fent-se sentir, sense que ni la ciència ni la tècnica puguin fer-hi res, malgrat que sens dubte permeten una forma de vida molt més còmoda, almenys per alguns sectors de la humanitat. Sovint hom té fins hi tot la impressió de què les noves i constants aportacions
de la tecnologia resulten ser com un soporífer per treure de la consciencia humana el sentiment de buidor indefugible.

Davant d’això, l’ànsia desesperada per superar l’angoixa porta l’ésser humà a crear tot tipus de mites secularitzats que puguin compensar la carença dels antics “mites religiosos”. D’aquesta manera neixen noves formes de “religiositat”; és a dir, nous punts de referència que puguin servir com a fonament de valor, tot donant consistència a una autonomia amenaçada d’inconsistència, o bé elaborant formes “religioses” que pretenen no tant remetre la inconsistència mundana a un fonament de sentit “transcendent”, sinó fer que el subjecte pugui “sentir-se bé” amb ell mateix, tot experimentant la protecció d’astres i de genis ambientals benignes, o integrats en el sí de l’energia còsmica (New Age), formant diversos grups de característiques més o menys sectàries. D’aquesta manera, l’experiència “religiosa” es fusiona amb mecanismes psicològics de benestar, tot ajudant-se àdhuc amb substàncies al•lucinògenes.

Per altre banda apareixen també grups psicòtics que utilitzen el temor davant la realitat desconeguda com un recurs per dominar les ments malaltisses o fàcilment suggestionables. Així mateix, dins les tradicions religioses majoritàries sorgeixen fortes tendències “fonamentalistes” d’un retorn agressiu a les creences tradicionals, totalment contraposades a les aportacions provinents de la racionalitat moderna.

Sigui com sigui, però , la història de la religió coincideix amb la història de l’home.

Això es un fragment del pròleg escrit pel Dr. Joan Martín Velasco del llibre Déu i Déus escrit per Antoni Bentué .

Editorial Claret S.A.U febrer 2006