dilluns, 29 de desembre de 2008

L'home dels nassos


L'Home dels Nassos segons un almanac del segle XIX.
Imatge extreta de Viquipèdia.

L’home dels nassos té, “tants nassos com dies té l’any”

Es passeja pels pobles i viles, cada 31 de desembre.

Tots a taula


Sant Esteve 2008
Dinar familiar

Aquest va ser el meu plat.
Bon profit a tots

dimecres, 24 de desembre de 2008

Fia Faia. Sant Julià de Cerdanyola





Avui he descobert una nova tradició de la nostre terra, es el Fia Faia, que es celebra aquesta nit a Sant Julià de Cerdanyola.

Durant la Nit de Nadal, se celebren dos actes molt destacats dins de la tradició festiva de Cerdanyola. L'un és, una representació tradicional, antiga, gairebé atàvica, que entronca amb els origens del col•lectiu i la seva terra. Ens referim a la Fia-faia...Entreu al web de l'Ajuntament

Fia Faia a TV3
El Berguedà celebra la Fia-Faia
La Fia Faia és una festa ancestral de la comarca del Berguedà. Una celebració, preludi de les festivitats pròpies de Nadal, vinculada amb la tradicional simbologia que relaciona el foc amb la fecunditat i el naixement. Un antic acte de culte al sol que se celebra cada 24 de desembre.

http://www.tv3.cat/videos/158539

dimecres, 17 de desembre de 2008

Joan Baptista Humet


Ahir a la nit el Sant Jordi Club es va fer un concert homenatge al cantautor Joan Baptista Humet.
També l’hi vull fer un homenatge , posant aquest vídeo al bloc.
Tots et recordem Joan

dissabte, 13 de desembre de 2008

Caga Tió

El Tió de la familia


Avui he llegit el post que ha fet l’Anna referent a la tradició catalana de fer cagar el Tió la vetlla de Nadal. Li he fet un comentari al seu bloc explicant com ho vivim a la família però, he pensat que avui és Santa Llúcia, patrona de les modistes però, també és el dia que a molts pobles de la nostra terra, es fa en mercat de Nadal anomenat també Mercat de santa Llúcia. És un marcat on podem trobar tot el que ens pugui fer falta aquestes festes, i com és habitual aquests darrers anys també si troben els Tions.

Nosaltres avui, hem anat a la que fan a Cardedeu, i n’he fet alguna fotografia . Aprofito per posar-ne una dels tions que hi he vist i d’altres del Tió familiar

Caga Tió.

Caga Tió Viquipèdia.


Caga Tió familiar


Tions al marcat de Nadal de Cardedeu


dilluns, 8 de desembre de 2008

El Vaticà II, tomba de la Cristiandat


Una vegada més un article d’ el Periódico en català, no m’ha deixat indiferent. Primer de tot pel titular El Vaticà II, tomba de la Cristiandat. JUAN JOSÉ Tamayo. Director de la càtedra de Teologia i Ciències de les Religions de la Universitat Carlos III de Madrid, ens fa unes reflexions molt interessants. Deixo l’enllaç per si us interessa.

dissabte, 6 de desembre de 2008

Us presento el meu nou bloc

Ja fa temps que ho portava al cap, i al final m’he decidit. A partir d’avui parlaré en aquest nou bloc dels sords postlocutius.
Com afectat, crec que aquest tema es mereix un bloc a sencer.

ESCOLTA'M

dilluns, 24 de novembre de 2008

La modista




-->








































He estat convidat a visitar un taller de modista, el de la Laura P. M'ha deixat fer un munt de fotografies, fins hi tot, ella mateixa amb un tros de roba m'ha muntat un vestit en el figurí que té. M'ho he passat d'allò més bé fent canvis de llum amb els focus.



Avui penjo una mostra d'alguns dels estris que fan servir les modistes: el fil i la cinta mètrica.



Aquesta com totes les fotografies que penjo en el bloc té copy.

dissabte, 15 de novembre de 2008

Cadira


Aquesta fotografia la vaig fer, ara farà dos anys, és un petit raconet de Barcelona, un lloc de descans dels vianants.

divendres, 14 de novembre de 2008

Ball


Els dies u i dos de novembre em van convidar al X concurs de Granollers de Ball Esportiu i vaig fer algunes fotografies. Després de fer-ne de clàssiques als ballarins, vaig començar a experimentar amb la càmera. No les puc posar totes al bloc però, de moment deixo aquesta com a record.



diumenge, 9 de novembre de 2008

Carta per a Aisha



(el Periódico.cat 09-novembre-2008).

Avui he llegit aquest article i no m’ha deixat indiferent, per aquest motiu poso un fragment i l’enllaç

• El que és terrible dels fatxendes és que inciten els pacífics a rebaixar-se al seu nivell, a comportar-se com ells


IAN Gibson*

Estimada Aisha: M'assabento per la premsa...continua


divendres, 31 d’octubre de 2008

Presentació

video
Video fet per l'Esther Castanyer

Ahir es va fer la presentació de meva exposició La veu en “off” de la fotografia, juntament amb l’últim poemari que ha escrit la Núria Sagués La infinitud dels eclipsis.

L’acte va ser presentat per l’escriptor i amic Joan Sala Vila. Aquesta vegada no he pogut fer el reportatge fotogràfic, ja que amb varen fer asseure a la taula. Em volien fer parlar, però ja abans de començar l’acta els hi vaig dir que no, si de cas podria respondre si es feia alguna pregunta.

Aquesta és la meva segona exposició, però la primera al meu poble, i la veritat, és que estic molt content de la resposta dels amics i la bona acollida dels que varen assistir a l’acte.

Podeu veure la crònica que n’ha fet la Núria

dilluns, 27 d’octubre de 2008

La veu en "off "de la fotografia



-->
Aquest dijous 30 d’octubre a dos quarts de vuit del vespre, es presenta a la llibreria la Gralla de Granollers la meva exposició de fotografies La veu en off de la fotografia, juntament amb l’escriptora Núria Sagués que presenta el seu poemari La infinitud dels eclipsis.
Hi esteu tots convidats

Evengeli de Jesús segons Jaune Rodri



Avui he anat a la presentació d’un llibre a la llibreria Pla de la Calma de Cardedeu, amb un títol molt suggerent L’evangeli de Jesús segons Jaume Rodri.

La veritat és que he quedat molt sorprès de veure que era una segona edició d’un llibre que ja es va editar l’any 1973 (censurat per heretge i atacar la divinitat de Crist).

Amb la quantitat de pensadors cristians que tenim a casa nostra, tinc que confessar, que m’he preocupat més de conèixer els de fora, que els de casa, cosa però que penso anivellar ràpidament començant amb la lectura d’aquest llibre.

Avui s’ha parlat molt de Xirinacs, ja que les notes fetes a peu de pàgina del llibre són d’ell, això ha despertat en mi les ganes de conèixer més la seva obra.

A la presentació es respirava un denominador comú, Jesús ésser humà, sense renunciar la seva divinitat. Un llenguatge pel segle XXI, sense perdre el missatge profund de la salvació de Crist expressat de diferents maneres, Crist l’home que ens ensenya el camí cap el transcendent i, sobretot, el missatge alliberador del jo profund.


dimarts, 14 d’octubre de 2008

Lluna plena


Avui hi ha lluna plena. No totes les nits des de la ciutat es pot veure tan clara com avui.

Al arribar a casa no he volgut perdre l’oportunitat de fer una fotografia.

dijous, 25 de setembre de 2008

Per a tu Maria Rosa



PARLEM DE TU

Parlem de tu, però no pas amb pena.
Senzillament parlem de tu, de com
ens vas deixar, del sofriment lentíssim
que va anar marfonent-te, de les teves
coses, parlem i també dels teus gustos,
del que estimaves i el que no estimaves,
del que feies i deies i senties;
de tu parlem, però no pas amb pena.

I a poc a poc esdevindràs tan nostra
que no caldrà ni que parlem de tu
per recordar-te; a poc a poc seràs
un gest, un mot, un gust, una mirada
que flueix sense dir-lo ni pensar-lo.

Miquel Martí i Pol

dimarts, 23 de setembre de 2008

Un dia complert passejant per Sant Feliu de Guíxols


No tinc costum de posar una seria completa de fotos en un mateix àlbum, però aquesta vegada m’he animat i penjo un dia complert, des de el matí fins a la nit.

No les he posat totes, només un resum.


Premeu la fotografia per veure’n la resta

diumenge, 21 de setembre de 2008

Llambordes


Quan era petit els principals carrers de la ciutat, estaven fets amb llambordes, actualment, s’han tapat amb una o dues capes d’asfalt.
Encara queden dos carrers: el carrer Nou, poc transitat i el carrer Compte de Benlloch.
He fet unes fotos d’algunes llambordes de Granollers. Un altre dia les faré del carrer sencer.

Premeu la fotografia per veure'n la resta

Sant Pol Estiu 2008


Avui tinc poques coses per explicar i estic immortalitzant els dies passats d’aquestes vacances amb les fotografies.

De moment he preparat aquesta galeria fotogràfica feta durant una sortida cap el tard amb un amic.

Aquí, veure-ho la passejada per la platja de Sant Pol i el camí de ronda que va cap a s’Agaró.


Premeu l'imatge per veure fotografies.

dijous, 11 de setembre de 2008

Els meus primers treballs en Flash



Granollers any 2000

Estiu temps de festes majors


Durant l'estiu, se celebren a tot Catalunya les festes majors dels pobles. És una tradició molt antiga.

Aquests darrers anys, la festa major s'ha convertit en un dels esdeveniments més importants de l'any; a tot arreu es fan un munt d'activitats per a tothom: per als grans, per als no tan grans, per als joves i per als més menuts. Quan et mires el programa no saps on anar de tantes activitats que hi ha alhora.

Aquest any, al meu poble, s'han celebrat els 25 anys de Festa Major dels Blancs i Blaus. Una nova tradició.

Com que vaig néixer un dissabte de festa major, normalment, el meu aniversari coincideix amb algun dia de la festa. Ara ja sóc una mica gran i cada aniversari és un moment per gaudir de la festa i també per recordar temps passats.

En els tres últims anys, el que més recordo de la festa major és l’època de la meva infància: la fira, els cavallets, el tren la de la bruixa, els autos de xoc, la muntanya russa, la roda, les parades de tir al blanc amb escopetes d’aire comprimit o amb pilotes... Això ho feia el pare, ja que nosaltres érem massa petits i ell no ens deixava agafar les escopetes. Recordo que sempre guanyàvem un premi i que el pare ens el donava tot content.

Ara, a cada poble, quan se celebra la festa major, encara hi van els firaires com abans; tot i que no surten en el programa, crec que és una tradició que encara no s'ha perdut.

Aquestes fotografies que he posat al bloc són una petita mostra dels firaires actuals.


Feu un clic a la imatge per veure més fotografies

diumenge, 31 d’agost de 2008

Gàrgoles de Granollers


Tinc un projecte de fer una exposició de fotografies sobre gàrgoles junt amb l’Antoni. Està previst per aquesta tardor.

Encara que ho tinc tot embastat, però el diumenge passat aprofitant la visita de l'Anna, vam fer una passejada al matí pel centre de la ciutat. Jo mentrestant vaig anar retratant les gàrgoles del rellotge de l'Ajuntament, pensant que potser aquesta vegada tindria sort i la llum m' acompanyaria; ja que l' altra vegada ho vaig fer era a la tarda i estava núvol.

Les boires i la llum sempre fan de les seves i el fotògraf també. No vaig encertar massa bé la sensibilitat de la pel·lícula i al final va sortir una imatge amb massa gra.

Sort que amb Photoshop es poden fer moltes coses, aquí en teniu el resultat.

diumenge, 3 d’agost de 2008

La tornada


Les vacances ja s’han acabat i un altre cop demà cap a la feina!
Desprès d’uns dies de passejar per les platges de Sant Feliu de Guíxols, descansar, llegir el diari i no fer res, us penjo al bloc unes fotografies en blanc i negre per recordar els vells temps, quan encara no es feien en color.
Feu clic sobre la fotografia per veure la galeria.

diumenge, 20 de juliol de 2008

Abbé Pierre

Foto© Narcís Civil


Abbé Pierre
DÉU MEU, PER QUE?

Petites meditacions sobre la fe cristiana i el sentit de la vida
HELIOS/VIENA
2006


25.Revelació històrica i revelació invisible.

La frase «Fora de l'Església no hi ha Salvació», Que encara s'usava durant la meva infantesa, sempre m'ha colpit profundament. Com podria que Déu Amor tan sols es revelés i solament salvés una petita part de la humanitat, la dels batejats?.
Que absurd!
************************
Per un Cristià hi ha, doncs, necessàriament, dues revelacions. Una revelació visible, explicita, que és la de la Bíblia i de Jesucrist, i una altra revelació invisible i més misteriosa, que no és escrita, que no te profeta, però que toca el cor de tots els ésser humans per inspirar-los a fer actes d'amor envers el proïsme, a escollir el Bé en comptes del Mal, el servei als altres en comptes de l'adoració a un mateix. Aquesta revelació invisible – la revelació de l'Esperit Sant?- ha inspirat les altres religions i el cor dels homes sense religió. És gràcies a aquesta revelació que tots els corrents de pensament, siguin religiosos o no, afirmen «Estima» i situen la compassió com la virtut més alta.

************************
La revelació històrica confereix responsabilitat als cristians, però no és més que un dels aspectes d'una revelació misteriosa, invisible, que afecta tots els homes. Estic convençut que l'Esperit Sant il·lumina cada ésser humà. Des que ha ha éssers humans a la terra, la consciència de cadascun d'ells s'ha pogut despertar per accedir a aquest «Estima»

divendres, 4 de juliol de 2008

El meu cor s'ompla de goig


Foto© Narcís Civil

El meu cor s'ompla de goig quan llegeixo aquest capítol de l'evangeli de Sant Mateu

En veure les multituds, pujà a la muntanya. S'assegué, i se li acostaren els deixebles, I, prenent la paraula, els ensenyava així:
Feliços els pobres en l'esperit, perquè d'ells és el Regna del cel.
Feliços els humils, perquè posseiran la terra.
Feliços els qui ploren, perquè seran consolats.
Feliços els qui tenen fam i set de ser justos, perquè seran saciats.
Feliços els compassius, perquè seran compadits.
Feliços els nets de cor, perquè veuran Déu.
Feliços els pacificadors, perquè seran anomenats fills de Déu.
Feliços els perseguits per causa de la justícia, perquè d'ells es el Regna del cel.

Mt 5:1-12

Avui va d'ateisme

Foto © Narcís Civil

Ara estic llegint Tractat d'ateologia de Michel Onfray, Edicions de 1984

De jovenet vaig llegir alguna cosa de Bertrand Russell i de Nietzsche, com que ja fa anys, no m'ha quedat massa en el record el que deien aquest autors però sí que recordo que estava de moda llegir-los, era a principis dels setanta. Per tant, ara he buscat un autor més actual que fa referència als dos pensadors.
A la contraportada hi ha una apunt molt interessant:
En filosofia, fa un temps hi va haver una època de “mort de Déu”. La nostra, afirma Michel Onfray, seria més aviat la del seu retorn. D'aquí ve la urgència, segons ell, d'un ateisme argumentat, elaborat, sòlit i militant.
Em pregunto:
Potser ens proposa una nova religió moderna?

L'ética

Foto© Narcís Civil

Avui va d'ètica. Un tema del qual me n'havia oblidat, segurament perquè mai l'he estudiat.
Quan anava a l'escola teníem classe de religió i prou, de l'ètica mai n'havia sentit a parlar, és un tema que l'he conegut de gran però mai hi he aprofundit, sobretot perquè ja m'ha valgut el que se'n diu ètica religiosa que és en la que he estat educat, però ara en la recerca del moment actual en el que tot és tan diferent i segons quin tipus de llenguatge no és vàlid o més ben dit no agrada, segueixo buscant aquest llenguatge per poder expressar les meves experiències.
El diumenge passat vàrem anar a una presentació d'una nova editorial que es vol dedicar bàsicament a la difusió de l'ètica a l'abast de tothom. Han començat per editar dos contes per nens i ja tenen previst els títols que sortiran fins a finals d'any.
M'ha interessat molt el tema i crec que llegiré alguna cosa de la que publiquin.
L'editorial es diu PROTEUS

dilluns, 23 de juny de 2008

La tercera orella

© Narcís Civil





Avui m’ha passat una cosa interessant. Estàvem parlant del meu aparell de freqüència modulada (FM) que temps enrere vaig perdre a Cardedeu; per sort, una persona el va trobar i el va portar a la policia local i el vaig poder recuperar.
És un aparell que sembla un telèfon o una gravadora digital; els fa molta gràcia a la gent quan el veuen.

Avui quan l’estava preparant per fer-lo servir, una persona que m’ha vist fer-ho m’ha dit:
—Què és això?
Ràpidament li he contestat:
—Tu has sentit a parlar mai del tercer ull?
—Sí.
—Doncs, això és la meva tercera orella!
Ara que hi penso, m’ha fet gràcia que em sortís aquest acudit sobre la tercera orella. Ho hauré de reflexionar seriosament; de fet, no és cap disbarat.

El que no he explicat és que sóc usuari d’audiòfons. L’equip d’FM consta de dues parts: una que és el receptor que es col•loca a l’audiòfon i l’altra que és l’emissor que capta i emet els sons. Aquest aparell el faig servir en cursets, xerrades o reunions i també en llocs on hi ha molta gent.

diumenge, 22 de juny de 2008

Descans

© Narcís Civil

Parar-se, observar, sentir les diferents sensacions que ens produeix el fet de mirar una imatge.
No cal pensar, senzillament respirar profundament i deixar-se portar.



Aquesta fotografia està feta a la sortida del sol, un dia d’estiu a la platja la Fosca de Palamós.

Mirada










© Narcís Civil

Estava un dissabte al mati descansant en un banc del passeig de Gràcia; feia calor i portava la màquina apunt, veia que passaven moltes bicicletes no m’ho vaig pesar dues vegades.
Miro per el visor i, clic, clic, clic un darrera l’altre i això es el que ha sortit.
M’agrada el moviment, en tinc varies, però avui he triat aquesta, per una raó ben senzilla, no s’identifica el personatge, només hi ha moviment. Al menys aquesta va ser la meva intenció quant la vaig fer.

dissabte, 14 de juny de 2008

Colors





















© Narcís Civil


Quan era petit em vaig inventar la teoria dels colors, ja sé que no és cap estudi científic, però desprès dels anys encara crec que pot ser possible. A veure si em sabré explicar bé: els colors, els homes els hi em posat nom: diuen aquest color que veus és el vermell, aquest altre el blau i l’altre el groc i em faig la pregunta: tots veiem els colors iguals?
Tots veiem el vermell igual?, el blau igual i el groc igual? Ah! No podria ser que el color que veig x m’han ensenyat que es diu vermell i el color x2 m’han ensenyat que és el blau, tothom té la mateixa percepció igual del color? Potser en tenim una percepció diferent i això fa que ens agradin uns colors me que d’altres .
Potser actualment amb tota la tècnica que tenim ja s’ha comprovat aquest fet i la única cosa que faig es fer volar coloms, però m’ha servit per reflexionar molt de temps i de perquè les persones pensem i actuem diferent davant d’un mateix fet.

Tot l’entorn ens influència, som el que som pel lloc i amb les persones que hem viscut.
Les diferents cultures en la que hem estat educats ens fan ser diferents uns dels altres, però sempre he pensat que a tot arreu el cor de l’home és igual (quan dic el cor em refereixo en l’interior del ser humà).

Exercint la llibertat











© Narcís Civil

Sempre dic, que un mateix fet, quatre persones ho expliquen de quatre maneres diferents, és curiós, i cadascú ho defensa amb molta convicció, llavors un pensa: ostres, a qui tinc d’ escoltar o creure.

Estem envoltats de grups amb diferents punts de vista de la vida i durant els anys han estat de moda uns més que altres.

Com que sóc jo qui escriu i són les meves reflexions em permeto classificar els homes en dos grans grups.

Els que aquesta vida ho és tot “ l’home i la ciència tot ho poden”. El que és important es buscar el coneixement i millorar la ciència o senzillament viure i treure profit a tot el que es pugui (bé potser ho dic d’una manera massa grollera...)

I l’altre grup és el que creu en que a més de nosaltres hi ha quelcom més transcendent. Aquest grup de persones busquen en les religions, en la mística, en el isosterisme, etc... El que en dic buscar la saviesa, que no és pas el coneixement rebut a partir de l’estudi, sinó buscar per diferents camins el transcendent allò que és superior a nosaltres

Als dos grups hi ha persones meravelloses, i penso que el que fa que ho siguin independentment del grup a que pertanyin és la seva llibertat interior, el creure amb el que fan.

Per tant no es pot dir quin es el millor, tots dos ho son en la mesura que ho viuen amb llibertat.

Despertar


“El pensament és l’única possessió segura que tenim. Pensar elabora el que és la nostra essència; fa que ens sentim com a casa o com uns estanys dins el nostre jo”
GEORGE STEINER







© Narcís Civil

dimecres, 11 de juny de 2008

L’essència







© Narcís Civil

L’essència de l’home, el transcendent, sempre m’ha preocupat o millor dit m’ha fet reflexionar. Educat en la fe cristiana i amb una vida on hi ha hagut de tot, sempre m’ha agradat la lectura de llibres que puguin aportar llum; dic llum per la dificultat que sovint tinc d’expressar amb un llenguatge entenedor la meva vivència dins la fe.

El pròleg comença així
El fet designat pels occidentals amb la paraula “religió” ha acompanyat l’ésser humà tot al llarg de la seva història i ha pres formes tan nombroses com les cultures mateixes en les quals s’ha expressat....

El fragment que he escollit es el següent:

L’angoixa suscitada per la consciència de l’absurd, a què es troba abocada tota existència conscient, segueix fent-se sentir, sense que ni la ciència ni la tècnica puguin fer-hi res, malgrat que sens dubte permeten una forma de vida molt més còmoda, almenys per alguns sectors de la humanitat. Sovint hom té fins hi tot la impressió de què les noves i constants aportacions
de la tecnologia resulten ser com un soporífer per treure de la consciencia humana el sentiment de buidor indefugible.

Davant d’això, l’ànsia desesperada per superar l’angoixa porta l’ésser humà a crear tot tipus de mites secularitzats que puguin compensar la carença dels antics “mites religiosos”. D’aquesta manera neixen noves formes de “religiositat”; és a dir, nous punts de referència que puguin servir com a fonament de valor, tot donant consistència a una autonomia amenaçada d’inconsistència, o bé elaborant formes “religioses” que pretenen no tant remetre la inconsistència mundana a un fonament de sentit “transcendent”, sinó fer que el subjecte pugui “sentir-se bé” amb ell mateix, tot experimentant la protecció d’astres i de genis ambientals benignes, o integrats en el sí de l’energia còsmica (New Age), formant diversos grups de característiques més o menys sectàries. D’aquesta manera, l’experiència “religiosa” es fusiona amb mecanismes psicològics de benestar, tot ajudant-se àdhuc amb substàncies al•lucinògenes.

Per altre banda apareixen també grups psicòtics que utilitzen el temor davant la realitat desconeguda com un recurs per dominar les ments malaltisses o fàcilment suggestionables. Així mateix, dins les tradicions religioses majoritàries sorgeixen fortes tendències “fonamentalistes” d’un retorn agressiu a les creences tradicionals, totalment contraposades a les aportacions provinents de la racionalitat moderna.

Sigui com sigui, però , la història de la religió coincideix amb la història de l’home.

Això es un fragment del pròleg escrit pel Dr. Joan Martín Velasco del llibre Déu i Déus escrit per Antoni Bentué .

Editorial Claret S.A.U febrer 2006

dissabte, 17 de maig de 2008

Reflexió

© Narcís Civil
Quan crec en alguna cosa i en parlo, dóna la sensació que estigui amb possessió de la veritat absoluta. Ho defenso amb convicció, però en el fons sé que només és la meva veritat, la meva raó i no pas la dels altres, senzillament vull expressar amb passió el que crec i sento. Ningú pot dir, jo tinc la veritat.

dimarts, 6 de maig de 2008

Presentació


Aquesta és la història d’un noi que no sap escriure en català, però que hi posa voluntat.
Moltes coses vol fer, però cap li surt bé.
Té una pàgina personal dedicada principalment a la fotografia que de moment és amb l’únic que es defensa una mica.
És molt crític amb ell mateix, mai està content amb el que fa, però no per aquest motiu deixa de treballar amb les fotografies. Diu que ja arribarà el dia que en sabrà una mica més, sobretot la part més creativa de la imatge; la que ell en diu narrativa visual