L'abril ens acaba de dir adéu

L'abril ens acaba de dir adéu i no podria fer-ho de millor manera que amb pluja.


Ja ha arribat el cap de setmana esperat. Després d'una setmana, bé millor dit, dues setmanes esgotadores a la feina, només estava esperant l'arribada del cap de setmana llarg. 

L'únic desitj que tinc, és el de descansar desconnectar, per tant no tinc cap pla programant, anirem fent pel que surti, sense preses, tranquil·lament.

De moment ara està plovent, i a la Masella està nevant, aigua i neu de primavera, demà tindrem l'atmosfera neta i els colors seran més vius, bon començament.

El taller de la nostra amiga

Avui tocava piscina, però resulta que també tocava anar a la modista, per tant no hi ha hagut temps per fer-ho tot i he aprofitat per llevar-me una mica més trad.

La nostra amiga té un jardí ple de flors i he pensat: mira mentrestant les dones de casa estan emprovant, aprofitaré per fer unes fotos al jardí.

Però, el temps de vegades, ens fa males passades i avui n’ha fet una de les seves. Tot just sortir de casa tot s’ha entregirat, ha començat a bufar el vent ben fort, una foscor s’ha a posat al damunt nostre i la tempesta ha fet caure aigua de gust.

Un cop a casa de la modista, no he pogut sortir al pati per culpa de la pluja tot i que ja havia amainat una mica, he aprofitat per fer una ullada al seu taller i con que estava sol he pogut fer de les meves. Aquí en teniu un tastet.

Abril i les roses 2009

Però estem al mes d'abril, el mes de les roses. Aquestes de la fotografia són petites i oloroses, estan al pati de la veïna al costat del lliris i altres flors però, just al davant de les cebes de l'hort.

L'hort de l'avi Antoni 2

Aquesta setmana el sogre ja ha plantat les cebes.

NAVEGA EN CATALÀ

Analfabets en religió

M’ha agradat l’escrit del diari el Periòdico en Català que fa referència a la deshumanització de les noves generacions. Escrit per REYES Mate* Filòsof i investigador del Consell Superior d’investigacions Científiques.

Concretament el titular diu: Analfabets en religió

“No preocupa la descristianització del país, sinó la deshumanització de les noves generacions”

Un, pot està més o menys d’acord amb el que diu l’autor, però el que si crec, és que el titular dóna molt que reflexionar.
És cert que no podem oblidar d'on venen les nostres arrels, i és bo que tothom ho conegui, no per això ha d’afectar a la nostra llibertat d’elecció, ans tot el contrari, pot enriquir el nostre pensament i al mateix temps fer-nos més respectuosos en la diversitat.
Sóc dels que crec que a les escoles que no siguin confessionals s’ha de donar una assignatura al menys d’història de les religions. Agradi o no, formen part de la nostra cultura i per tant és necessari el seu coneixement i de la seva influència en la historia.
Que cada un tregui les seves conclusions.

Sant Jordi 2009

Aquesta rosa és de les que fan olor, a més ha nascut a Catalunya.

Fent contenta a la mare

Avui han vingut a dinar els pares. El dilluns passat no va ser possible reunir-los a tots (tenen molts compromisos), per tant ho hem fet avui.
Ja que de la mona del dilluns passat no en va quedar ni una engruna, avui, he fet contenta a la mare, ja feia molt de temps que m’ho demanava.
Mireu la fotografia.

Sí, sí, son Lioneses. Es veu que això de fer de pastisser, és com anar amb bicicleta, no s’oblida mai. Potser ho duc a la sang...

L’hort de l’avi Antoni

El sogre ja ha comença a plantar coses a l’hort, de moment ja hi ha plantat tomaqueres i enciams. Està preparant les mongeteres, les cebes, els pebrots i les alberginieres.
Ja vaig dir en un dels apunts de la setmana passada que hi posaria les fotografies, així que aquí en teniu una.

El lliri s'ha fet gran

Ja tenim la Mona

Avui per fi, ja tenim la Mona acabada.

Els nostres lliris

Les pluges d'aquest dies estan donant nova vida als lliris de casa.
Aquest ha començat a néixer avui. Estic content de veure'ls créixer com cada any.

DEMÀ LA MONA

La Mona

Cliqueu la imatge
Fotografies Núria Sagués

La barana

Una vegada fa molt de temps, una persona em va parlar que tots en aquesta vida necessitem puntals, bastons, coses on agafar-nos. No sé el perquè sempre ho he recordat i, és més, m'ho he cregut.

Una vegada fa molt de temps, una persona em va parlar que la vida és com una escala, anem pujant graons. De tant en tant hi ha algun replà per descansar, però no és bo estar-hi massa estona, s'ha de continuar pujant.

Una vegada fa molt de temps, una persona em va parlar que tots portem una motxilla carregada de moltes coses, ens pesa i amb ella costa de pujar graons.

Una vegada fa molt de temps, una persona em va parlar que la vida és con una espiral, donem volta a un cicle i en tornem a començar un altre, és el mateix, però el vivim amb l'experiència del cicle anterior, si és que l'hem sabut aprofitar. Aquesta espiral no té retorn.

La fotografia d'aquesta barana m'ha recordat totes aquestes coses.

Les flors de la veïna

Aquestes flors de la fotografia son del jardí de la nostre veïna la Bàrbara.
No sé com es diu aquesta flor, però penja cap al nostre pati. Estem molt contents.
Tenim dos veïns, un a cada costat i aquest dies de primavera els seus jardins ja comencen a omplir-se de flors, ja us en faré algun tastet.
Avui el sogra juntament amb el jardiner, ja han preparat la terra per plantar-hi l’hort de cada any. No sé que plantarà aquest any, però ho aniré fotografiant, pot ser bonic veure com van creixent les mongetes, els tomàquets, les alberginieres i anar-vos ho posant al bloc.

Òrrius

Avui m'han convidat a dinar a Òrrius, és a dir no he hagut de pagar. Com que hem arribat aviat, he aprofitat per fer unes fotografies de l'església que hi ha davant del restaurant.

Aquestes són les dades que he trobat per Internet:
La primitiva església pre-romànica és anterior a mitjans segle XI, de mides molt reduïdes. L’església apareix documentada per primer cop l’any 1023 quan el comte Berenguer Ramon I van vendre a un tal Guadalt l’església de Sant Andreu d’Òrrius. A mitjans del segle XI es fa la primera ampliació. L’església esdevé un edifici rectangular d’una sola nau una mica més grans de 7 x 3 m, i un absis gairebé rectangular, amb tot el conjunt orientat cap a llevant. A mitjans segle XIII es fa necessària una nova ampliació segons les noves exigències arquitectòniques: la primitiva nau esdevé el creuer i es construeix la nova nau principal en direcció N – S. Finalment la darrera ampliació és del segle XVI amb un estil gòtic tardà,que dóna origen a la planta actual. És en aquest moment en el qual s’edifica el campanar, element inexistent fins ara en les anteriors edificacions. La façana i el campanar van ser reformats l’any 1826. Durant la guerra civil un incendi fa perdre el retaule de l’altar major.
Continuar...

La casa de la Clàudia

La meva amiga Clàudia que tant em va estimar, ara ja no està entre nosaltres, ens va deixar fa uns anys però, el seu record sempre el duc a dins del meu cor.

Ahir vaig anar a casa de la família i vaig veure que havien arreglat el lloc on hi havia previst que fos la seva casa.

Quan vaig entrar, el primer que vaig dir en veure la reforma va ser: mira, la casa de la Clàudia!

Tot un munt records i sentiments s'han mogut dins meu des de les hores.

Sempre estaràs en mi Clàudia