Colors

© Narcís Civil


Quan era petit em vaig inventar la teoria dels colors, ja sé que no és cap estudi científic, però desprès dels anys encara crec que pot ser possible. A veure si em sabré explicar bé: els colors, els homes els hi em posat nom: diuen aquest color que veus és el vermell, aquest altre el blau i l’altre el groc i em faig la pregunta: tots veiem els colors iguals?
Tots veiem el vermell igual?, el blau igual i el groc igual? Ah! No podria ser que el color que veig x m’han ensenyat que es diu vermell i el color x2 m’han ensenyat que és el blau, tothom té la mateixa percepció igual del color? Potser en tenim una percepció diferent i això fa que ens agradin uns colors me que d’altres .
Potser actualment amb tota la tècnica que tenim ja s’ha comprovat aquest fet i la única cosa que faig es fer volar coloms, però m’ha servit per reflexionar molt de temps i de perquè les persones pensem i actuem diferent davant d’un mateix fet.

Tot l’entorn ens influència, som el que som pel lloc i amb les persones que hem viscut.
Les diferents cultures en la que hem estat educats ens fan ser diferents uns dels altres, però sempre he pensat que a tot arreu el cor de l’home és igual (quan dic el cor em refereixo en l’interior del ser humà).