Per l'Anna

Avui hem anat de convidats a casa de la nostra amiga Anna.
Quan ens ha portat a fer una volta pel barri he fet aquestes fotografies i us les penjo aquí perquè en podeu gaudir vosaltres també.
Gràcies per tot, Anna
Premeu la fotografia per veure les altres

Vicenç Ferrer

La Generalitat vol el Premi Nobel de la Pau per a la Fundació Vicenç Ferrer

Un no pot estar callat quan veu el que és capaç de fer una persona que viu en la mirada posada en els més necessitats.
El Vicenç ha sigut una d'aquestes llums que il·lumina el mon.
Gràcies.

Grup de suport a la candidatura de Vicenç Ferrer

L'hort de l'avi Antoni 4

Aquesta setmana he tornat he fer una ullada al hort de l'avi Antoni. La setmana passada no ho vaig fer.

Les tomaqueres estan creixen i ja han començat a florir fins i tot si poden veure alguns tomàquets.

Les mongeteres estant molt crescudes, s’enfilen per damunt de les canyes buscant el cel, es veu que no en tenen prou i encara volen créixer més - o potser pugen cap amunt per fer mongetes celestials -, estant totes florides, fan molt de goig, segurament aquesta setmana es començaran a veure’s algunes baines.

És un joia sortir al pati i poder contemplar aquest hort

La porta de ferro

Premeu la fotografia

Avui el bloc UNA SORTIDA DIGNA m’ha posat una fotografia que li vaig enviar fa aproximadament quinze dies.
Un bloc curiós ple de fotografies de tot tipus de portes. Com que m’agrada retratar portes li vaig enviar una de les meves i sembla que l’hi ha agradat.
Estic molt content de l’apunt que hi ha fet.

Aquesta porta, és l’entrada lateral al pati interior, on crec que hi ha la rectoria de l’església Romànica s XI St. Cristòfol al nucli de Tavertet

Correfocs Granollers

De vegades no et ve de gust fer algunes coses, però si algú t’anima les fas amb molt de gust.
Tinc un amic diable, sí d’aquests que surten a fer els correfocs. Del foc i del soroll sempre n’he fugit, però ahir varem fer una trobada amb la colla i resulta que el diable amic, tenia que sortir el capvespre a fer de les seves per Granollers. Coneixent la meva afició a la fotografia em va dir: escolta, avui em vindràs a veure oi? Espero que em facis una foto amb tota la vestimenta que porto. M’ho va dir amb una carona d’àngel que no li vaig poder negar i la veritat m’ho vaig passar d’allò més bé. Mentrestant vaig estar fent les fotos vaig desconnectar els audiòfons per no sentir tant de soroll i vaig anar per feina. Tinc que confessar que tinc ganes de tornar-hi ja que no és fàcil fer fotos als diables i estic una mica picat per aconseguir fer-ne alguna de bona.

Diables de Granollers

Bestiari de Foc

PÀJARA de Terrassa, si premeu a la fotografia podreu veure el resum que ha fet la Núria de la visita a la XVII mostra de Bestiari de Foc


Ahir dissabte varem visitar la XVII Mostra de Bestiari de Foc que és va fer a la Porxada de Granollers

"Copa, Lliga i Champions"

Barça imperial
El Barça ha aconseguit brodar la temporada amb la consecució de la Champions League a Roma, davant el Manchester United (2-0). Els gols d'Eto'o i Messi han donat el primer triplet al Futbol Club Barcelona.

No cal comentaris

L'hort de l'avi Antoni 3

A l’hort de l'avi Antoni les mongeteres ja s’enfilen per les canyes, les tomaqueres creixen i els enciams aviat cap el plat.

Passeig per la rectoria vella de Sant Celoni

Desprès de la passejada un bon descans
Premeu la fotografia per veure el passeig per la rectoria vella de Sant Celoni

COLORS

Granollers 10 de maig de 2009

Granollers 10 de maig de 2009

Granollers 10 de maig de 2009
El jardí de la Bàrbara

L'abril ens acaba de dir adéu

L'abril ens acaba de dir adéu i no podria fer-ho de millor manera que amb pluja.

Ja ha arribat el cap de setmana esperat. Després d'una setmana, bé millor dit, dues setmanes esgotadores a la feina, només estava esperant l'arribada del cap de setmana llarg.
L'únic desitj que tinc, és el de descansar desconnectar, per tant no tinc cap pla programant, anirem fent pel que surti, sense preses, tranquil·lament.
De moment ara està plovent, i a la Masella està nevant, aigua i neu de primavera, demà tindrem l'atmosfera neta i els colors seran més vius, bon començament.

El taller de la nostra amiga

Prem la fotografia i en veuràs més.

Avui tocava piscina, però resulta que també tocava anar a la modista, per tant no hi ha hagut temps per fer-ho tot i he aprofitat per llevar-me una mica més trad.
La nostra amiga té un jardí ple de flors i he pensat: mira mentrestant les dones de casa estan emprovant, aprofitaré per fer unes fotos al jardí.
Però, el temps de vegades, ens fa males passades i avui n’ha fet una de les seves. Tot just sortir de casa tot s’ha entregirat, ha començat a bufar el vent ben fort, una foscor s’ha a posat al damunt nostre i la tempesta ha fet caure aigua de gust.
Un cop a casa de la modista, no he pogut sortir al pati per culpa de la pluja tot i que ja havia amainat una mica, he aprofitat per fer una ullada al seu taller i con que estava sol he pogut fer de les meves. Aquí en teniu un tastet.

Abril i les roses 2009

Però estem al mes d'abril, el mes de les roses. Aquestes de la fotografia són petites i oloroses, estan al pati de la veïna al costat del lliris i altres flors però, just al davant de les cebes de l'hort.

L'hort de l'avi Antoni 2

Aquesta setmana el sogre ja ha plantat les cebes.

NAVEGA EN CATALÀ

Analfabets en religió

M’ha agradat l’escrit del diari el Periòdico en Català que fa referència a la deshumanització de les noves generacions. Escrit per REYES Mate* Filòsof i investigador del Consell Superior d’investigacions Científiques.

Concretament el titular diu: Analfabets en religió

“No preocupa la descristianització del país, sinó la deshumanització de les noves generacions”

Un, pot està més o menys d’acord amb el que diu l’autor, però el que si crec, és que el titular dóna molt que reflexionar.
És cert que no podem oblidar d'on venen les nostres arrels, i és bo que tothom ho conegui, no per això ha d’afectar a la nostra llibertat d’elecció, ans tot el contrari, pot enriquir el nostre pensament i al mateix temps fer-nos més respectuosos en la diversitat.
Sóc dels que crec que a les escoles que no siguin confessionals s’ha de donar una assignatura al menys d’història de les religions. Agradi o no, formen part de la nostra cultura i per tant és necessari el seu coneixement i de la seva influència en la historia.
Que cada un tregui les seves conclusions.

Sant Jordi 2009

Aquesta rosa és de les que fan olor, a més ha nascut a Catalunya.

Fent contenta a la mare

Avui han vingut a dinar els pares. El dilluns passat no va ser possible reunir-los a tots (tenen molts compromisos), per tant ho hem fet avui.
Ja que de la mona del dilluns passat no en va quedar ni una engruna, avui, he fet contenta a la mare, ja feia molt de temps que m’ho demanava.
Mireu la fotografia.

Sí, sí, son Lioneses. Es veu que això de fer de pastisser, és com anar amb bicicleta, no s’oblida mai. Potser ho duc a la sang...

L’hort de l’avi Antoni

El sogre ja ha comença a plantar coses a l’hort, de moment ja hi ha plantat tomaqueres i enciams. Està preparant les mongeteres, les cebes, els pebrots i les alberginieres.
Ja vaig dir en un dels apunts de la setmana passada que hi posaria les fotografies, així que aquí en teniu una.

El lliri s'ha fet gran

Ja tenim la Mona

Avui per fi, ja tenim la Mona acabada.

Els nostres lliris

Les pluges d'aquest dies estan donant nova vida als lliris de casa.
Aquest ha començat a néixer avui. Estic content de veure'ls créixer com cada any.

DEMÀ LA MONA

La Mona

Cliqueu la imatge
Fotografies Núria Sagués

La barana

Una vegada fa molt de temps, una persona em va parlar que tots en aquesta vida necessitem puntals, bastons, coses on agafar-nos. No sé el perquè sempre ho he recordat i, és més, m'ho he cregut.

Una vegada fa molt de temps, una persona em va parlar que la vida és com una escala, anem pujant graons. De tant en tant hi ha algun replà per descansar, però no és bo estar-hi massa estona, s'ha de continuar pujant.

Una vegada fa molt de temps, una persona em va parlar que tots portem una motxilla carregada de moltes coses, ens pesa i amb ella costa de pujar graons.

Una vegada fa molt de temps, una persona em va parlar que la vida és con una espiral, donem volta a un cicle i en tornem a començar un altre, és el mateix, però el vivim amb l'experiència del cicle anterior, si és que l'hem sabut aprofitar. Aquesta espiral no té retorn.

La fotografia d'aquesta barana m'ha recordat totes aquestes coses.

Les flors de la veïna

Aquestes flors de la fotografia son del jardí de la nostre veïna la Bàrbara.
No sé com es diu aquesta flor, però penja cap al nostre pati. Estem molt contents.
Tenim dos veïns, un a cada costat i aquest dies de primavera els seus jardins ja comencen a omplir-se de flors, ja us en faré algun tastet.
Avui el sogra juntament amb el jardiner, ja han preparat la terra per plantar-hi l’hort de cada any. No sé que plantarà aquest any, però ho aniré fotografiant, pot ser bonic veure com van creixent les mongetes, els tomàquets, les alberginieres i anar-vos ho posant al bloc.