L’arròs a la cassola fa la xup xup

Avui m’ho he passat molt be. Aquest matí quan hem arribat a SF el primer que hem fet ha estat un bon esmorzar.
Una vegada acabats els encàrrecs que teníem previstos, li he preguntat a la Núria si volia que fes un arròs per dinar. Hem anat al mercat i amb quatre cosetes m’he posat a la cuina.

Ostes!!!! He desfruita’t com un porquet, hum! Que bo que ha quedat.
Au, per fer-vos la denteta mireu aquestes fotografies.

La recepta?... No us la penso pas dir.

Això ho deixo per aquest bloc de receptes (je,ej,ej,je algú ja rondina...)

Això sembla un circ

He fet un apunt al bloc de fora barreres auditives. Premeu la fotografia per veure'l
És per recolzar l'apunt que a fet la Marga parlant de la llei 27/2007 de 23 d'octubre. Les persones sordes postlocutives ens sentim marginades, tant per la societat com per els legisladors que tenen que aplicar les lleis.

Tardor - platja - cap de setmana

Dissabte 24 d'octubre11h del matí a la platja.
Que te aquesta fotografia?. Dons és la típica fotografia de platja, però és un contrallum i m'agrada l'he fet amb el mòbil

Blanc i negre

Demà faré el comentari.
Han passat els dies i no he fet el comentari. Ara ja no te sentit el que volia explicar.
M'agrada el B/N. Aquesta fotografia son formes geomètriques , és la barana de la llibreria la Gralla de Granollers.

L'aigua

L'aigua presenta un simbolisme molt complex a les diferents cultures, sovint lligat a la idea de neteja. Al cristianisme, per exemple, s'usa durant el baptisme per netejar el pecat originalIslam les ablucions són necessàries abans de començar a pregar i es renta el cos dels morts. amb l'aigua beneïda. A l'

Molts rius són reverenciats, com per exemple el Nil a Egipte o el Ganges a l'Índia.

És un dels quatre elements clàssics juntament amb el foc, l'aire i la terra. En molts mites, l'aigua estava a l'origen de la vida (Ex.: al Gènesi, quan Déu separa les aigües del cel i de la Terra, en un ressò dels mites de l'antiga Mesopotàmia, per exemple).

Vegeu també: aigua (element)

Font Viquipèdia

Al meu pare

És curiós, com en aquesta època de l’any, ens deixen persones estimades.

Aquesta setmana passada dues persones conegudes varen fer el traspàs. Amb això, he recordat que aviat farà 18 anys, que el meu pare també ens va deixar. Encara el porto al cor, i sempre amb els nostres millors moments.

Per a tu pare, perquè he heretat qualitats i defectes teus, i estic content de ser una mica com tu.

Feta la llei feta la trampa

Amb aquesta fotografia que us penjo a l’apunt, vull expressar la manipulació de la realitat.

Hi ha persones, que per mantenir el poder son capaces de tot. Ho he estat vivint aquests últims dies.

Des de que era petit sempre he sentit a dir que feta la llei feta la trampa. Tot això que us explico, ve perquè he viscut un procés electoral en una associació i em sento estafat.

Primer: ¿Com és possible que en un procés electoral, la candidatura continuista sigui la que faci i desfaci tot el procés, dicti les nomes a seguir i organitzi actes conjunts sense consensuar amb les altres candidatures?

Segon: Com és possible que el meu vot tingui menys valor que d’altres? Us diré que en els estatuts no queda molt clar el funcionament del procés electoral i que l’associació no té un reglament intern. En aquesta associació, hi ha el que se’n diu “quota familiar”, i amb la que es considera que tota la família té dret a vot, fins i tot els menors d’edat, que en aquest cas ho fa el tutor (que normalment és un dels progenitors), en aquesta situació els pares poden votar per a ells mateixos i pels fills mitjançant la delegació del vot.
Per tant, trobo molt poc ètica aquesta situació, ja que una família mitjana està composta per tres o quatre membres.
I en el meu cas, que tinc quota de soci, crec que el meu vot no té el mateix valor.

Ah, una cosa molt important! En l’última assemblea és va tocar el tema de qui té dret a votar, i la junta en funcions (que també en presentava a les eleccions) va tirar pilotes fora, tancant l’assemblea sense votar.

No dic el nom de l’associació, però els que em coneixeu, ja sabeu quina és.

11 de setembre 2009

A les 12 del migdia a la plaça del mercat, cantant els segadors

Les meves vacances

Aquest any com és habitual últimament, les vacances han estat un dies de relaxació total, no horaris, no programació, només llegir, passejar, contemplar...

Es veu que ja m’estic fent gran, una de les activitats que he fet, ha estat la de passar-me estones assegut als bancs de la Rambla contemplant els vianants; s’hi veuen coses molt interessants i a més, no s’ha de pagar cap euro.

L’altra cosa que m’ha agradat molt, ha estat anar a contemplar la platja de nit, senzillament mirar l’horitzó, els reflexes de les llums a l’aigua, les onades lliscant per la sorra...

Per sort, a Sant Feliu, no hi ha una atmosfera contaminada i els vespres es poden veure les estrelles, la lluna i el seu reflex a l’aigua.

He passat estones embadalit amb tot això, algunes vegades escoltant la respiració compassada que feia sentir-me present, d’altres, deixant-me transportar per les sensacions i permetent que els pensaments passessin sense aturar-me en cap d’ells.

És com aquelles nits d’hivern de quan era petit, que passava estones contemplant la llar de foc a casa dels avis, esperant que l’àvia acabes de fer el sopar.

Amb el temps, he començat a tenir limitacions, però vaig descobrint coses noves que substitueixen la força i l’energia d’abans, per això, he pogut gaudir de totes aquestes petites coses.

Ara, a la feina també m’agradaria poder fer el mateix, però les preses no donen temps per res, quan acabes una feina, ja en tens dues o tres més esperant i no diem de les que es van enrederin, perquè sempre surten prioritats, que fa que tinguis que deixar el que estàs fent.

Espero que les piles que s’han carregat durant les vacances durin per tot l’any

Si premeu la fotografia podreu veure un recull

Davantals al vent

Aquest any durant els dies de la Festa Major de la ciutat, hem estat fora. No hi he tingut cap interès, perquè no hi ha hagut cap acte dels programats que estigues adaptat per a mi (vull dir per a la meva disminució, els sords, concretament els que ens comuniquem amb la paraula), per tan varem decidir aprofitar aquests dies per allargar una mica més el relax de les vacances.

El diumenge, l’últim dia de la festa, varem sortir a donar un tom i veure les reformes fetes a famosa Plaça de la Corona, que varen inaugurar aquests últims dies. Vista les obres i escoltats els comentaris dels ciutadans segurament és retornarà al nom antic imposat per la dictadura la Plaza de los Caidos, però aquesta vegada per iniciativa popular, em direm segurament la Plaça dels Caiguts o Caigudes, igual com el que va passar amb la coneguda Plaça del Cony.

Els responsables d’urbanisme han fet unes obres de primera qualitat, tan en els materials emprats, com en l’execució per fer-s’hi mal. Aquesta plaça ja no cal mirar si és o no accessible, això ha quedat en segon terme, ara, s’ha de mirar si és o no és segura, sobretot pels nens/es, ja que els sots i les irregularitats en les entregues entre les peces que té el paviment són de més d’ 1,5 cm, això, fa que sigui mol fàcil entrebancar-s’hi, i que els menut perdin l’equilibri al trobar diferències de nivell entre els dos peus.

Mireu aquesta fotografia i jutgeu vosaltres mateixos

Premeu la fotografia per veure la resta

El carrilet

Com bons turistes, varem agafar el carrilet per fer la passejada tradicional pel poble. Aquest trajecte permet visitar les zones més destacades, des de la platja de Sant Pol, el Passeig Marítim, la Porta Ferrada, el Monestir, i l’Ermita de Sant Elm, on diu la tradició, que des de el turó on està ubicada hauria inspirat l'escriptor Ferran Agulló i Vidal a batejar la costa gironina amb el nom de Costa brava.
Si pot veure una placa commemorativa col•locada per l’Ajuntament de la ciutat.

El port

Avui a la tarda hem fet una passejada pel port de pescadors, aquest any m’he trobat que l’han canviat de lloc, perquè hi puguin cabre dos bergantins que fan una ruta turística recordant els vells temps quan només es navegava a vela.
Fa impressió veure’ls arribar a port cada dia al capvespre.
Al poble hi ha tradició de navegar amb vela, fins hi tot tenen escola.

Festa Major nit de focs

El dimarts va acabar la Festa Major del poble amb uns castells de focs com és ja tradicional a totes les festes majors d’arreu de Catalunya.
Vaig fer algunes fotografies, que segurament més endavant, quant torni de vacances en pengi un àlbum, ara de moment aquestes dues.
Au! A gaudir una estona del paisatge de la nit amb lluna plena

Les Gavines

Aquest *ocellots que volen per totes les costes de Catalunya, sempre m’han fascinat, sobretot desprès d’haver llegit (ja fa molts anys) el llibre de Richard Bach Juan Salvador Gaviota.

Veure’ls volar, aterrar sobre el mar, la sorra o surar per l’aire si fa vent, quasi sense moure’s, com estels lligats per una corda invisible en mans de la canalla.

M’agrada contemplar-les quan els banyistes marxen a la tarda de la platja. Veure-les com comencen a baixar per recollir engrunes o altres coses comestibles que ells hagin deixat. Es tot un espectacle.

Cada any m’hi passo una bona estona amb la càmera de fotografiar.
Una d’aquestes tardes, una senyora del poble em va dir: si vols veure les gavines has de venir al matí quan arriben els vaixells de pesca, les gavines senten l’olor del peix i empaiten les barques.

Al poble on passo les vacances tenen un petit port de pescadors, d’on surten les barques cada dia al vespre i tornen de bon matí.



*ocellot = ocell gran

Agustí Calvet i Pascual (Gaziel)

El passat juny en Jesús M. Tibau, des del seu bloc tens un recó dalt del món ens convidava a participar en una iniciativa interessant: escriptors/es al carrer. La seva proposta consisteix, en fer una fotografia al carrer que porti el món d’un escriptor/a que escrigui amb llegua catalana, penjar-ho al nostre bloc i ell en farà un enllaç des del seu. És com fer un itinerari d’escriptors catalans.
Aquesta iniciativa m’agrada i vull aportar la meva col•laboració, ara que estic de vacances.
Primer de tot he buscat els carrers que porten mons d’escriptors i n’he fet una selecció.
Desprès, cap a fer ruta i descobrir nous indrets de la vila que m’acull aquestes vacances.
L’escollit ha estat Agustí Calvet i Pascual (Gaziel), periodista, escriptor i fill de Sant Feliu de Guixols. Ara no us explico la seva història perquè la llegir si premeu sobre el seu nom. Tot i que no sempre ha escrit en català, sí que ho va fer al final de la seva carrera quant va estar vivint a Barcelona després de haver-ho fet uns any a Madrid.
Aquí a Sant Feliu de Guixols li han dedicat una plaça, on s’hi podeu trobar, a més de la font que hi ha al mig, la parròquia de Santa Maria.

La lluna

La lluna, la pruna
vestida de dol
son pare la crida
sa mare no vol

Sant Feliu de Guixols - juliol 2009

Música pels ulls

Fotografia Francesc Fàbregas
Aquest cap de setmana he tingut el plaer de visitar l’exposició dins el marc del 47 Festival Internacional de la Porta Ferrada a Sant Feliu de Guixols, titulada Música pels ulls, ubicada a la quarta planta del Monestir; es tracta d'una mostra fotogràfica de Francesc Fàbregas.
Ha sigut com un viatge en el temps, les fotografies són de les dècades dels 70 i 80, on s’ hi poden veure uns joves Bruce Springsteen, Raimon, Lluís Llac, Joan Baez, Frank Zappa, Tina Turner, Alaska, per dir algun noms, de fets hi són tots els d’aquestes dues dècades.
També s’hi pot veure un audiovual de Canet Rock.

Música

Silenci.
Escolteu.
Això, és el que sento.

La vall del Riu Vermell

Trobarem a faltar el teu somriure.
Diu que ens deixes, te'n vas lluny d'aquí.
Però el record, de la vall on vas viure,
no l'esborra la pols del camí.

El teu front duu la llum de l'albada,
ja no el solquen dolors ni treballs,
i el vestit amarat de rosada
és vermell com el riu de la vall.

Quan arribis a dalt la carena,
mira el riu i la vall que has deixat,
i aquest cor, que ara guarda la pena
tan amarga del teu comiat.

Cançó Espiritual Negre

S’acosten les vacances

Aquest dos vigilen, m’estan esperant.

Per l'Anna

Avui hem anat de convidats a casa de la nostra amiga Anna.
Quan ens ha portat a fer una volta pel barri he fet aquestes fotografies i us les penjo aquí perquè en podeu gaudir vosaltres també.
Gràcies per tot, Anna
Premeu la fotografia per veure les altres

Vicenç Ferrer

La Generalitat vol el Premi Nobel de la Pau per a la Fundació Vicenç Ferrer

Un no pot estar callat quan veu el que és capaç de fer una persona que viu en la mirada posada en els més necessitats.
El Vicenç ha sigut una d'aquestes llums que il·lumina el mon.
Gràcies.

Grup de suport a la candidatura de Vicenç Ferrer

L'hort de l'avi Antoni 4

Aquesta setmana he tornat he fer una ullada al hort de l'avi Antoni. La setmana passada no ho vaig fer.

Les tomaqueres estan creixen i ja han començat a florir fins i tot si poden veure alguns tomàquets.

Les mongeteres estant molt crescudes, s’enfilen per damunt de les canyes buscant el cel, es veu que no en tenen prou i encara volen créixer més - o potser pugen cap amunt per fer mongetes celestials -, estant totes florides, fan molt de goig, segurament aquesta setmana es començaran a veure’s algunes baines.

És un joia sortir al pati i poder contemplar aquest hort

La porta de ferro

Premeu la fotografia

Avui el bloc UNA SORTIDA DIGNA m’ha posat una fotografia que li vaig enviar fa aproximadament quinze dies.
Un bloc curiós ple de fotografies de tot tipus de portes. Com que m’agrada retratar portes li vaig enviar una de les meves i sembla que l’hi ha agradat.
Estic molt content de l’apunt que hi ha fet.

Aquesta porta, és l’entrada lateral al pati interior, on crec que hi ha la rectoria de l’església Romànica s XI St. Cristòfol al nucli de Tavertet

Correfocs Granollers

De vegades no et ve de gust fer algunes coses, però si algú t’anima les fas amb molt de gust.
Tinc un amic diable, sí d’aquests que surten a fer els correfocs. Del foc i del soroll sempre n’he fugit, però ahir varem fer una trobada amb la colla i resulta que el diable amic, tenia que sortir el capvespre a fer de les seves per Granollers. Coneixent la meva afició a la fotografia em va dir: escolta, avui em vindràs a veure oi? Espero que em facis una foto amb tota la vestimenta que porto. M’ho va dir amb una carona d’àngel que no li vaig poder negar i la veritat m’ho vaig passar d’allò més bé. Mentrestant vaig estar fent les fotos vaig desconnectar els audiòfons per no sentir tant de soroll i vaig anar per feina. Tinc que confessar que tinc ganes de tornar-hi ja que no és fàcil fer fotos als diables i estic una mica picat per aconseguir fer-ne alguna de bona.

Diables de Granollers