S’està demostrant el gran desconeixement que hi ha a la societat en general sobre les persones sordes que ens comuniquem oralment.
Aquest desconeixement està portant molta confusió, això ho podem constatar algunes vegades en els mitjans de comunicació.
El dia 7 de gener a una companya meva, que també és sorda postlocutiva li van publicar un escric seu a el Periódico i al diari el Metro Catalunya, en el seu escrit parlava de la poca ajuda que tenim per part de l’administració pública i en aquest cas concret la sanitat per facilitar la supressió de barreres de comunicació que tenim les persones sordes, és a dir la no aplicació de la llei 27/2007 del 23 d’octubre, en aquest cas l’article 19c.
En canvi sí que sabem que al col·lectiu sanitari se’ls ha facilitat l’ús del programa Dr. Speaker per poder comunicar-se amb els pacients fins a 9 idiomes estrangers.
Deixo aquí l’escrit original i desprès els enllaços a les publicacions, esmentades.
Llegeixo a la revista de
Sóc catalana de naixement i parlo indistintament català i castellà, però no em puc comunicar amb els metges perquè no entenc el que em diuen, encara que em parlin en una d’aquestes dues llengües... perquè no sento bé, sóc sorda.
Després d'una llarga lluita s'han aconseguit intèrprets en llengua de signes en alguns hospitals, però per als que utilitzem l'expressió oral és una vergonya que, existint un col·lectiu tan elevat i malgrat haver-ho sol·licitat reiteradament, l'Administració no ens hagi ajudat. ¿Caldrà fer-se estranger per aconseguir-ho?
María Ángeles Viu
Com a persona sorda que he optat per la comunicació oral penso que aquest desconeixement per part dels professionals de la informació ens està discriminant sense tenir en compte que som el col·lectiu sord que te més usuaris.
La Margarita Bonvehí també ha fet un escrit fen referència al tema en el bloc Fora barreres auditives, escota'm
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada