dissabte, 17 de gener de 2009

Déu sempre està de moda.


Aquest darrers dies, sembla que s’ha despertat una vegada més la controvèrsia pel que fa l’existència de Déu.

Ateus de Catalunya, juntament amb la Unión de Ateos y Librepensadores (UAL), organitzacions promotores de la campanya “PROBABLEMENT DÉU NO EXISTEIX. DEIXA DE PREOCUPAR-TE I GAUDEIX LA VIDA” estan fent soroll.

Els missatges que ens arriben des de les diferents organitzacions de creients “oficials” moltes vegades ens porten a confusió. No hem d’oblidar que en nom de Déu s’han fet i es segueixen fent moltes barbàries. Només ens cal repassar una mica la història o la premsa actual.

A la 1a carta de Joan, en el capítol 4, 16b, podem llegir... “Déu és amor, i el qui està en l’amor està en Déu, i Déu està en ell”. 4, 18 “En l’amor no hi ha temor, sinó que l’amor perfecte fa fora el temor; perquè el temor suposa un càstig, i aquell qui tem no es perfecte en l’amor”.

Doncs si Déu és amor, per què ens hem de preocupar tant del que diuen o deixen de dir?

Sant Pau en la primera carta als Corintis ens diu... 13, 4-7 “El que estima és pacient, és bondadós; el qui estima no té enveja, no és altiu ni orgullós, no és groller ni egoista, no s’irrita ni es venja; no s’alegra de la mentida, sinó que troba goig en la veritat; tot ho excusa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta”.

Aquest missatge del Bus no em farà creure més o menys en l’existència de Déu però sí que em farà reflexionar al voltant de si tot el que es parla referent a ell està fonamentat en l’amor o en el temor.