Aquest llibre, no té només un autor, és una obra col•lectiva. Ha estat escrita pels qui fa cinquanta anys eren infants o joves escoltes.
No us vull parlar pas del llibre, sinó de les sensacions viscudes.
Vaig tenir la sort de formar part d’aquest grup ara fa quaranta nou anys. Primer entravem a l’Estol Kòtick com a llobatons i desprès, a formar part dels minyons.
Ahir ens varem retrobar un nombrós grup d’aquest antics companys , i va ser molt emotiu per a mi. Hi havia gent que feia molts anys que no en sabia res d’ells, m’emocionava quan hi parlava. Vaig tornar a reviure aquell esperit de germanó que sempre ha caracteritzat aquest grup.
“Tant com puc”
”Sempre apunt”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada