A les 12 del migdia a la plaça del mercat, cantant els segadors
divendres, 11 de setembre del 2009
dilluns, 7 de setembre del 2009
Les meves vacances
Aquest any com és habitual últimament, les vacances han estat un dies de relaxació total, no horaris, no programació, només llegir, passejar, contemplar...
Es veu que ja m’estic fent gran, una de les activitats que he fet, ha estat la de passar-me estones assegut als bancs de la Rambla contemplant els vianants; s’hi veuen coses molt interessants i a més, no s’ha de pagar cap euro.
L’altra cosa que m’ha agradat molt, ha estat anar a contemplar la platja de nit, senzillament mirar l’horitzó, els reflexes de les llums a l’aigua, les onades lliscant per la sorra...
Per sort, a Sant Feliu, no hi ha una atmosfera contaminada i els vespres es poden veure les estrelles, la lluna i el seu reflex a l’aigua.
He passat estones embadalit amb tot això, algunes vegades escoltant la respiració compassada que feia sentir-me present, d’altres, deixant-me transportar per les sensacions i permetent que els pensaments passessin sense aturar-me en cap d’ells.
És com aquelles nits d’hivern de quan era petit, que passava estones contemplant la llar de foc a casa dels avis, esperant que l’àvia acabes de fer el sopar.
Amb el temps, he començat a tenir limitacions, però vaig descobrint coses noves que substitueixen la força i l’energia d’abans, per això, he pogut gaudir de totes aquestes petites coses.
Ara, a la feina també m’agradaria poder fer el mateix, però les preses no donen temps per res, quan acabes una feina, ja en tens dues o tres més esperant i no diem de les que es van enrederin, perquè sempre surten prioritats, que fa que tinguis que deixar el que estàs fent.
Espero que les piles que s’han carregat durant les vacances durin per tot l’any
Es veu que ja m’estic fent gran, una de les activitats que he fet, ha estat la de passar-me estones assegut als bancs de la Rambla contemplant els vianants; s’hi veuen coses molt interessants i a més, no s’ha de pagar cap euro.
L’altra cosa que m’ha agradat molt, ha estat anar a contemplar la platja de nit, senzillament mirar l’horitzó, els reflexes de les llums a l’aigua, les onades lliscant per la sorra...
Per sort, a Sant Feliu, no hi ha una atmosfera contaminada i els vespres es poden veure les estrelles, la lluna i el seu reflex a l’aigua.
He passat estones embadalit amb tot això, algunes vegades escoltant la respiració compassada que feia sentir-me present, d’altres, deixant-me transportar per les sensacions i permetent que els pensaments passessin sense aturar-me en cap d’ells.
És com aquelles nits d’hivern de quan era petit, que passava estones contemplant la llar de foc a casa dels avis, esperant que l’àvia acabes de fer el sopar.
Amb el temps, he començat a tenir limitacions, però vaig descobrint coses noves que substitueixen la força i l’energia d’abans, per això, he pogut gaudir de totes aquestes petites coses.
Ara, a la feina també m’agradaria poder fer el mateix, però les preses no donen temps per res, quan acabes una feina, ja en tens dues o tres més esperant i no diem de les que es van enrederin, perquè sempre surten prioritats, que fa que tinguis que deixar el que estàs fent.
Espero que les piles que s’han carregat durant les vacances durin per tot l’any
dissabte, 5 de setembre del 2009
Davantals al vent
El diumenge, l’últim dia de la festa, varem sortir a donar un tom i veure les reformes fetes a famosa Plaça de la Corona, que varen inaugurar aquests últims dies. Vista les obres i escoltats els comentaris dels ciutadans segurament és retornarà al nom antic imposat per la dictadura la Plaza de los Caidos, però aquesta vegada per iniciativa popular, em direm segurament la Plaça dels Caiguts o Caigudes, igual com el que va passar amb la coneguda Plaça del Cony.
Els responsables d’urbanisme han fet unes obres de primera qualitat, tan en els materials emprats, com en l’execució per fer-s’hi mal. Aquesta plaça ja no cal mirar si és o no accessible, això ha quedat en segon terme, ara, s’ha de mirar si és o no és segura, sobretot pels nens/es, ja que els sots i les irregularitats en les entregues entre les peces que té el paviment són de més d’ 1,5 cm, això, fa que sigui mol fàcil entrebancar-s’hi, i que els menut perdin l’equilibri al trobar diferències de nivell entre els dos peus.
Mireu aquesta fotografia i jutgeu vosaltres mateixos
Subscriure's a:
Missatges (Atom)