Les dues m'agraden molt, encara que la primera, avui, una mica més (cosa de l'estat d'ànim suposo). Té un què de japonès, no em preguntis perquè. La sensació d'equilibri que té és molt potent --la regla dels terços portada a l'extrem!-- a part que el format gairebé quadrat encara m'ajuda més a relaxar-me. La sensació que podrien provocar les reixes reflectides podria ser angoixant però, i potser és avui i en aquest moment, ja et dic, a mi em tranquilitza.
La segona, és clar, és molt més dinàmica. Cadascuna d'elles té valors diferents, que s'exclouen l'una a l'altra. La primera és més estable i la visió frontal dona una visió total, serena. Línia clara, sabem on som. A la segona la visió és en profunditat i això l'omple de moviment. Fa pensar en les finestres d'un tren que passa a tota velocitat al costat mateix de l'espectador.
Dos imatges probablement casuals, experimentals, però que vistes des de fora se m'apareixen com la cara i la creu del mateix motiu.
Mira noi, m'has inspirat. Per mi ja pots veure que ha estat una buidada de càmera molt oportuna.
Caram, Florenci! Si algun dia vaig a una exposició fotogràfica et trucaré perquè em facis de guia! Narcís, et trobavem a faltar! No triguis tant a penjar cosetes al bloc, pleeeeease!!!
2 comentaris:
Les dues m'agraden molt, encara que la primera, avui, una mica més (cosa de l'estat d'ànim suposo). Té un què de japonès, no em preguntis perquè. La sensació d'equilibri que té és molt potent --la regla dels terços portada a l'extrem!-- a part que el format gairebé quadrat encara m'ajuda més a relaxar-me. La sensació que podrien provocar les reixes reflectides podria ser angoixant però, i potser és avui i en aquest moment, ja et dic, a mi em tranquilitza.
La segona, és clar, és molt més dinàmica. Cadascuna d'elles té valors diferents, que s'exclouen l'una a l'altra. La primera és més estable i la visió frontal dona una visió total, serena. Línia clara, sabem on som. A la segona la visió és en profunditat i això l'omple de moviment. Fa pensar en les finestres d'un tren que passa a tota velocitat al costat mateix de l'espectador.
Dos imatges probablement casuals, experimentals, però que vistes des de fora se m'apareixen com la cara i la creu del mateix motiu.
Mira noi, m'has inspirat. Per mi ja pots veure que ha estat una buidada de càmera molt oportuna.
Gràcies!
Caram, Florenci! Si algun dia vaig a una exposició fotogràfica et trucaré perquè em facis de guia!
Narcís, et trobavem a faltar! No triguis tant a penjar cosetes al bloc, pleeeeease!!!
Publica un comentari a l'entrada