Feta la llei feta la trampa

Amb aquesta fotografia que us penjo a l’apunt, vull expressar la manipulació de la realitat.

Hi ha persones, que per mantenir el poder son capaces de tot. Ho he estat vivint aquests últims dies.

Des de que era petit sempre he sentit a dir que feta la llei feta la trampa. Tot això que us explico, ve perquè he viscut un procés electoral en una associació i em sento estafat.

Primer: ¿Com és possible que en un procés electoral, la candidatura continuista sigui la que faci i desfaci tot el procés, dicti les nomes a seguir i organitzi actes conjunts sense consensuar amb les altres candidatures?

Segon: Com és possible que el meu vot tingui menys valor que d’altres? Us diré que en els estatuts no queda molt clar el funcionament del procés electoral i que l’associació no té un reglament intern. En aquesta associació, hi ha el que se’n diu “quota familiar”, i amb la que es considera que tota la família té dret a vot, fins i tot els menors d’edat, que en aquest cas ho fa el tutor (que normalment és un dels progenitors), en aquesta situació els pares poden votar per a ells mateixos i pels fills mitjançant la delegació del vot.
Per tant, trobo molt poc ètica aquesta situació, ja que una família mitjana està composta per tres o quatre membres.
I en el meu cas, que tinc quota de soci, crec que el meu vot no té el mateix valor.

Ah, una cosa molt important! En l’última assemblea és va tocar el tema de qui té dret a votar, i la junta en funcions (que també en presentava a les eleccions) va tirar pilotes fora, tancant l’assemblea sense votar.

No dic el nom de l’associació, però els que em coneixeu, ja sabeu quina és.