divendres, 11 de setembre del 2009

dilluns, 7 de setembre del 2009

Les meves vacances




Aquest any com és habitual últimament, les vacances han estat un dies de relaxació total, no horaris, no programació, només llegir, passejar, contemplar...

Es veu que ja m’estic fent gran, una de les activitats que he fet, ha estat la de passar-me estones assegut als bancs de la Rambla contemplant els vianants; s’hi veuen coses molt interessants i a més, no s’ha de pagar cap euro.

L’altra cosa que m’ha agradat molt, ha estat anar a contemplar la platja de nit, senzillament mirar l’horitzó, els reflexes de les llums a l’aigua, les onades lliscant per la sorra...

Per sort, a Sant Feliu, no hi ha una atmosfera contaminada i els vespres es poden veure les estrelles, la lluna i el seu reflex a l’aigua.

He passat estones embadalit amb tot això, algunes vegades escoltant la respiració compassada que feia sentir-me present, d’altres, deixant-me transportar per les sensacions i permetent que els pensaments passessin sense aturar-me en cap d’ells.

És com aquelles nits d’hivern de quan era petit, que passava estones contemplant la llar de foc a casa dels avis, esperant que l’àvia acabes de fer el sopar.

Amb el temps, he començat a tenir limitacions, però vaig descobrint coses noves que substitueixen la força i l’energia d’abans, per això, he pogut gaudir de totes aquestes petites coses.

Ara, a la feina també m’agradaria poder fer el mateix, però les preses no donen temps per res, quan acabes una feina, ja en tens dues o tres més esperant i no diem de les que es van enrederin, perquè sempre surten prioritats, que fa que tinguis que deixar el que estàs fent.

Espero que les piles que s’han carregat durant les vacances durin per tot l’any


dissabte, 5 de setembre del 2009

Davantals al vent



Aquest any durant els dies de la Festa Major de la ciutat, hem estat fora. No hi he tingut cap interès, perquè no hi ha hagut cap acte dels programats que estigues adaptat per a mi (vull dir per a la meva disminució, els sords, concretament els que ens comuniquem amb la paraula), per tan varem decidir aprofitar aquests dies per allargar una mica més el relax de les vacances.

El diumenge, l’últim dia de la festa, varem sortir a donar un tom i veure les reformes fetes a famosa Plaça de la Corona, que varen inaugurar aquests últims dies. Vista les obres i escoltats els comentaris dels ciutadans segurament és retornarà al nom antic imposat per la dictadura la Plaza de los Caidos, però aquesta vegada per iniciativa popular, em direm segurament la Plaça dels Caiguts o Caigudes, igual com el que va passar amb la coneguda Plaça del Cony.

Els responsables d’urbanisme han fet unes obres de primera qualitat, tan en els materials emprats, com en l’execució per fer-s’hi mal. Aquesta plaça ja no cal mirar si és o no accessible, això ha quedat en segon terme, ara, s’ha de mirar si és o no és segura, sobretot pels nens/es, ja que els sots i les irregularitats en les entregues entre les peces que té el paviment són de més d’ 1,5 cm, això, fa que sigui mol fàcil entrebancar-s’hi, i que els menut perdin l’equilibri al trobar diferències de nivell entre els dos peus.

Mireu aquesta fotografia i jutgeu vosaltres mateixos