dimecres, 5 d’agost de 2009

Les Gavines

Aquest *ocellots que volen per totes les costes de Catalunya, sempre m’han fascinat, sobretot desprès d’haver llegit (ja fa molts anys) el llibre de Richard Bach Juan Salvador Gaviota.

Veure’ls volar, aterrar sobre el mar, la sorra o surar per l’aire si fa vent, quasi sense moure’s, com estels lligats per una corda invisible en mans de la canalla.

M’agrada contemplar-les quan els banyistes marxen a la tarda de la platja. Veure-les com comencen a baixar per recollir engrunes o altres coses comestibles que ells hagin deixat. Es tot un espectacle.

Cada any m’hi passo una bona estona amb la càmera de fotografiar.
Una d’aquestes tardes, una senyora del poble em va dir: si vols veure les gavines has de venir al matí quan arriben els vaixells de pesca, les gavines senten l’olor del peix i empaiten les barques.

Al poble on passo les vacances tenen un petit port de pescadors, d’on surten les barques cada dia al vespre i tornen de bon matí.



*ocellot = ocell gran

1 comentari:

A peu coix ha dit...

No he anat mai amb una barca de pesca, però veure com de cop apareixen totes les gavines sobre del teu cap deu ser fort. A mi em recordaria la peli de Els ocells, Alfred Hitchcock...
De fet, veure-les al capvespre desafiant per la sorra de les platges ja impressiona.