©Narcís CivilL'església de Sant Feliu de Canovelles (Vallès Oriental) apareix documentada el 1072, en la venda d'un alou de Berenguer Guislabert.
L'edifici és del primer art romànic, d'una sola nau amb absis, possiblement allargada amb posterioritat, i amb arcuacions llombardes.
Originàriament tenia dues absidioles que va perdre al segle XVI. La de tramuntana per poder connectar amb la casa veïna de Magarola, i la de migdia, ha estat reconstruïda recentment basant-se en els fonaments trobats.
A ponent, a la sòbria portalada romànica original, s'ha sobreposat, exenta de l'edifici, un altre del segle XIII, també romànica, amb arquivoltes, amb decoració esculpida de temes geomètrics (ziga-zagues i escacats) i sengles columnes acanalades per banda, coronades per capitells composts amb decoració vegetal (acants) i zoomòrfica (diversos ocells), i un dels quals amb unes carotes al vèrtexs.
La coberta és de volta de canó lleugerament apuntat, datada al segle XII o XIII.
S'hi conserven dos quadres dedicats a sant Roc i a sant Andreu, de la fi dels segle XVI. A la rectoria hi ha dues taules procedents d’un retaule on hi ha representats sant Llorenç i sant Esteve. Així mateix, es conserven dos quadres del 1750 amb l’Assumpció de la Mare de Déu i la Puríssima. La parròquia posseïa un notable tresor d’orfebreria que desaparegué el 1936; només se'n conserva actualment una naveta del segle XVII i una imatge de la Mare de Déu del Roser, d’ivori, també, aproximadament, de la mateixa època. S’ha trobat , bé que fragmentada i incompleta, una creu processional d’argent, amb decoració d’estil flamígera i classicitzant que, probablement, es podria situar cap el segle XVI.
Font: Viquipèdia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada